dijous, 2 de desembre del 2010

Observació d'un guió de rádio


Enumera tots els elements que d'indiquen a l'inici del guió.
Indica el nom del programa , el número de programa , els periodistes, la direcció( qui ho dirigeix), la data d'entrega , la duració, la data de transmisió i el máster.

Reconeix en el guió els diferents elements que s'assenyalen en l'entrada sobre l'estructura d'un guió.
Cada cop que hi ha apuntat en el martge esquerre una anotació, es deixa un espai en la columna de la dreta. Els diferents elements que podem observar són la sintonía, una careta, una entradilla ( petita entrada per poder parlar) i las cunyas.


Assenyala el nombre de columnes que té el document i què s'inclou en cada una d'elles. Hi han dos columnes.
Una per les anotracións, i una altre per el text que ha de dir cada persona.


Indica el nombre de locutors que participen al programa i observa si tenen una funció diferent.
Hi participen dos locutors diferents. Un va relacionant cada tema, i l'altre (Carlos) s'encarrega de fer entrevistes o dir frases diverses.

dimecres, 1 de desembre del 2010

Ànalisis d'un informatiu de ràdio


Analitzaré l'informatiu de catalunya ràdio
www.catradio.cat

Com inicien l'informatiu?
L'informatiu l'inicien amb una sintonia alegre i que diu el nom de l'emissora, diuen la paraula informatiu i diuen de quina hora és l'informatiu.

Com és la sintonia?
La sintonia es alegre, diu el nom de l'emissora. La sintonia es curta

Quants locutors hi ha? Hi ha un locutor. Pero avegades dintre de cada secció hi ha un locutor en cada lloc, per exemple, hi ha una persona que dona una imformació des del camp del F.C. Barcelona.

Com s'organitza la informació? La informació s'organitza per seccions.

Quines informacions es donen? Primer la politica, els afers exteriors que afecta el país, curiositats amb estadistiques i els esports

Com marquen les transicions entre els diversos blocs informatius? Tornen a ficar una sintonia.

Hi ha algun aspecte que t'ha cridat l'atenció? Un aspecte que m'ha cridat la atenció es qué dintre de l'informatiu no hi ha una secció per el temps.

dijous, 25 de novembre del 2010

La vida d'un poll



Hola, em dic Wembley, i sóc un poll. Vaig néixer fa un parell de dies d’un ou, com fan tots els polls. Quan vaig néixer, la meva mare i el meu pare van pensar que havia nascut mort, ja que no em movia. Tot va ser una falsa alarma, no em movia perquè estava massa gras, era com una boleta de greix. Els meus pares es diuen Mily i Jacob, i tenen 3 setmanes. La vida dels polls és molt curta i per poc que us sembli, tres setmanes són com 36 anys humans. Jo tinc molts germans, però no me'n recordo de tots els noms, només me'n recordo del meu nom i del dels meus pares, ja que tinc memòria de peix. Vivim en els caps de les nenes que tenen el cabell net. Ens agrada molt que la nostra caseta estigui ben neta i cuidada.
Últimament, molts dels meus germans han mort, ja que han tret un shampoo per matar-nos. És increïble! Volen que s'acabi l’espècie?? Me'n vaig! A on?, no ho sé, tot es sabrà sobre la marxa. El camí és llarg i haig d'estar preparat, prendré una mica de suc de sang abans de marxar. Me'n vaig amb els pares a buscar un altre cap on poder residir.

Vam anar cap al riu Rhin, i vam veure que pasaba un vaixell de paper, vam mirar el riu, i vam veure un nen petit, fent vaixells de paper. Però aquells vaixells tenien una caracteristica especial, dintre d'ells anava un soldadet de color verd. El nen anava llençant els seus soldadets, ja que segons el seus amics, la seva infantesa havia acabat definitivament. Nosaltres, com a bons polls, vam pujar al vaixell, i vam treure un soldadet, i entre els 3, vam portar-lo fins al nen. Ell, es va quedar sorprès, va veure que el seu soldadet preferit havia tornat a ell. El va agafar, el va tocar i se'l va apropar al pit fent un gran somriure. Nosaltres vam aconseguir agafar un vaixell de paper i marxar lluny d'aquella ciutat.
El viatge va ser molt mogut, ja que feia un munt de vent i el vaixell es movia molt, fins i tot, un cop, vam estar a punt de bolcar per culpa meva, ja que m'havia arrepenjat a la paret del vaixell. Finalment, no sé com vam arribar a París, ohlalala! Era increible aquella ciutat, tota plena de llums, gent divertida, nens feliços menjat gelats... Tot era meravellós en aquella ciutat, però continuarem en el pròxim capítol. Però no tot és meravellós en aquesta vida, no teniem menjar i teniem molta gana. Vam baixar del vaixell i vam anar a un cap d'una noia que passava despistada pel carrer. Quan vaig probar la sang, i em vaig posar a tossir, estaba fastigosa. Vam decidir anar a fer un tour per la ciutat aviam si vèiem algun cap més suculent.

Vam decidir seguir buscant un cap d'un nen petit, per poder alimentar-no's una mica. El pare estava molt afeblit, ja que feia molt que no menjava res, en canvi, la mare i jo encara ens aguantàvem de peus.
El pare finalment va caure, i es va quedar estes a terra, em va dir que m'ha apropés. Em va agafar la poteta, i em va donar un paper, em va dir, que aquest paper se'l havia trobat només arribar a París, també em va dir que no li donés a ningú, sobretot a cap poll que volgués ser el meu amic. Finalment va morir.
Vaig agafar el paper, em vaig mirar, el vaig intentar desxifrar, però era impossible. Vaig mirar al meu voltant, i vaig fer un crit, havia acabat de passar una persona amb una disfressa. No sabia ben bé que era aquella persona, però vaig pensar que la seva sang seria molt bona. Vaig agafar la poteta de la mare i va'm marxar a per aquell cap. La seva sang seguia estan fastigosa, però ens servia com a mínim per poder-nos alimentar una mica. Vam anar a seure a una vorera del carrer, i vaig notar que algú em tocava el paper que m'havia donat el pare. Em va donar el pare, em vaig girar i vaig veure un poll molt lleig agafant-me el paper. Em vaig aixecar de cop, i vaig anar corrents darrere d'ell, metres escoltava els crits de la mare. No vaig fer cas al que em deia, i vaig seguir corrents fins que el vaig atrapar. Li vaig treure el paper i li vaig donar una patada i posteriorment se'n va anar corrents. Pensava que no el tornaria a veure, però una part de mi em deia que ens tornaríem a veure. On? Quan? Tot això o decidirà el destí.
Vaig tornar al lloc on havia deixat a la mare. Li vaig ensenyar el paper que m'havia donat el pare. Ella em va dir que aquell paper l'havia vist en una etiqueta de roba que portava un pollastre. Jo no em creia el que em deia la meva mare, vaig mirar cap a l'esquerre i vaig veure un pont que travessava el riu. Vaig agafar la poteta de la mare i la vaig acompañar cap el pont. Em va dir que ella ja estava cansada, ja que no podia seguir el meu trot. Li vaig donar una abraçada i vaig marxar corrents. Vaig travessar una ronda plena de gent, i per poc em trapitxen, sort d'un pollastre que em va agafar per la poteta. Vam estar passant la estona parlant de les nostres coses, i més tard vam estar comentant la seva aventura per Italia. Posteriorment vaig comentar-li el meu problema amb el menjar, ja que no tinc aliment, i ell em va proposar menjar del seu cap si jo l'ajudava en tot el que necessites. Yo vaig acceptar. Li vaig explicar que tenia que anar a buscar a la mare, per dir-li que vingués amb mi, per poder sobreviure. Vaig travessar un altre cop la ronda, i vaig anar al lloc on havia deixat a la mare. Vaig mirar als dos costats però no la vaig veure pas, aixi que vaig decidir fer tot el recurregut que haviam fet per París. Vaig estar una bona estona buscant-la però res, aixó va fer possar-me trist i pensar que l'havian raptat. De cop i volta vaig pensar que potser, el poll, el cual havia trobat abans, ell, podia haver raptat a la mare. Però que podia fer? Vaig tornar al lloc on abans havia trobat el poll. Vaig veure a la mare i al poll junts. Vaig preguntar-li si el coneixia, ella em va dir que era el seu cosí, i que treballa de lladre. Li vaig preguntar si volia venir amb mi però em va contestar que ella estava bé amb el seu cosí. Me'n vaig anar i vaig tornar al lloc on havia trobat al pollastre.
S'havia que dintre de poc m'esperava una altre aventura!

Al matí següent, vaig preparar l'esmorzar a en Pio-Pio, li vaig fer pinso amb amanida, ja que sé que li encanta. Al acabar de preparar l'esmorar vaig fer la bogada, li vaig rentar tota la roba que tenia davant del seu llit.Posteriorment, vaig planxar la seva jaqueta. Per poder realitzar la meva tasca, em va donar unes mini-planxes les quals me les tenia que posar als peus. Semblava que fes esquí! Era tot tant divertit fins que em vaig caure de cap i em vaig fer mal. De cop i volta va entrar una ràfega de vent, la qual em va esclafar contra la paret. Vaig notar que algú em clavaba les ungles contra la meva panxa. Vaig mirar cap a baix i vaig veure que estava volant per sobre de París. Vaig veure com en Pio-Pio agafava la seva bicicleta atrotinada, i començava a córrer, darrere nostre. No m'ho podia creure! Allò era de lo més divertit! M'entres l'ocell s'em emportava a no se on, jo anava cantant la Macarena. M'entres anava cantant, anava pensant que cap amic hauria agafat la seva bicicleta i hagués fet tants quilometres per poder ajudar-me. Això feia sentir-me bé, ja que joi no havia de pedalejar, ni res, Un cop arribatal nostre destí vaig veure una noia amb el seu centaure. En Pio-Pio ja no estava per aquests trots, aixi que si un altre dia em raptessin, segurament no hi vindria per poder-me salvar, aixi que tenia que anar em compte amb la gent que em relaccionava.

Vam anar cap el port, ja que en KiKí tenia que partir a un altre destí, això va fer possarnos molt trisitos, ja que potser no ens tornariem a veure. De sobte, vam sentir el carter. Ens vam acostar i el carter, ens va donar una carta per en Pio-Pio. En obrir-la vam poder descobrir que aquella carta havia estat enviada per la seva mare, ja que el tiet d'en Pio-Pio havia aconseguit una feina per a ell.
Vam posar-no's el casca, vam agafar la bicicleta i vam partir cap el nostre destí. Em sentia feliç, ja que tonarva cap a casa, a veure la mare i el cosí.
A mitja nit, el Pio-Pio hi jo ems vam dir adeú. Jo, estava molt trist, ja que tots dos haviem passant grans aventures, un al costat de l'altre. Al sortir per la porta, li vaig donar el meu móbil a en Pio-Pio, aixì un dia podiem quedar per pendre alguna cosa. El meu móbil era: 666909432.
Aquella nit, segurament va ser molt d'ura per en Pio-Pio, però per a mi també. Vaig pasar la nit al càrrer, al costat d'una caixa de cartó. Al matí següent, vaig marxar cap a casa del cosí, on estaven la mare i el cosí. Els segons es feien minuts, els minuts es feien hores, les hores es feien dies... Però finalment vaig arribar, per fi! Havia arribat el moment del retorn!

Vaig entrar per la porta, vaig veure a la mare i al cosí. Em vaig posar a cridar i vaig començar a recordar totes les aventures vivides. Vaig trucar a en Pio-Pio per comunicar-li la noticia. Vam fer el reportatge, el cual només enrocordo d'un parell de paraules: Pio-Pio, Tv4 i França.

FI

dimecres, 24 de novembre del 2010

El reportatge



Hoy, hablamos con Víctor Álvarez.
En esta ocasión hacemos un pequeño repotage de Víctor Álvarez.
Víctor, es muy conocido en el mundo de la equitación española. Tiene una famosa hípica llamada ( centro de adiestramiento Víctor Álvarez). Él es el director y uno de los monitores que componen el centro.
Víctor tiene muchos títulos, lo más importantes són:
4 veces campeón de Cataluña en diversas categorias.
2 veces subcampeón absoluto de España 1986-1988
Campeón y subcampeon pruebas Copa A.N.C.C.E 2000 nivel 4, primer classificado con Tamaro y 2ndo calssificado con Ecijano IX
Primer classificado en numerosos concursos de la copa Ancce y de categoria nacional A en el año 2003 en diferentes concursos durante todo el año con C.A.V.A Iles y Selecto II
Tercer classificado C.D.I Lisboa en Kür Gran Premio con Selecto II.
Cuarto classificado en el campeonato de España de Doma clássica montando a Selecto II en nivel absoluto.
Primer classificado en el festival BMW celebrado en el Race de Madrid en junio del 2009 en nivel intermedio montando a Curioso XXV JL escalera.
Víctor ha pasado su vida entre caballos gracias a su abuela Maria Asunción. Su abuela era un punto clave en su desarrollo y un gran apoyo en los concursos.Siempre que Víctor concursaba, su abuela estaba ahí para animarlo, y apollar-lo en todo lo necessario.
Actualmente, Víctor está compitiendo con Curioso XXV JL escalera, ya que Cava Iles ha sido devuelto a sus propietarios, es decir, estaba cedido.También se sabe que Víctor est preparando a ANNCE Pilatos para competir. Actualmente Víctor está preparando a los nuevos jinetes para concursos de Cataluña y España. Una curiosidad, todos los caballos del Cava tienen este nombre delante del suyo, como por ejemplo, Cava Neddyf Samsoon, Cava Blue de Rouet, Cava Hellios....
Esperamos que le vaya muy bien esta temporada!

Posant Seny

Al matí següent, vaig preparar l'esmorzar a en Pio-Pio, li vaig fer pinso amb amanida, ja que sé que li encanta. Al acabar de preparar l'esmorar vaig fer la bogada, li vaig rentar tota la roba que tenia davant del seu llit.Posteriorment, vaig planxar la seva jaqueta. Per poder realitzar la meva tasca, em va donar unes mini-planxes les quals me les tenia que posar als peus. Semblava que fes esquí! Era tot tant divertit fins que em vaig caure de cap i em vaig fer mal. De cop i volta va entrar una ràfega de vent, la qual em va esclafar contra la paret. Vaig notar que algú em clavaba les ungles contra la meva panxa. Vaig mirar cap a baix i vaig veure que estava volant per sobre de París. Vaig veure com en Pio-Pio agafava la seva bicicleta atrotinada, i començava a córrer, darrere nostre. No m'ho podia creure! Allò era de lo més divertit! M'entres l'ocell s'em emportava a no se on, jo anava cantant la Macarena. M'entres anava cantant, anava pensant que cap amic hauria agafat la seva bicicleta i hagués fet tants quilometres per poder ajudar-me. Això feia sentir-me bé, ja que joi no havia de pedalejar, ni res, Un cop arribatal nostre destí vaig veure una noia amb el seu centaure. En Pio-Pio ja no estava per aquests trots, aixi que si un altre dia em raptessin, segurament no hi vindria per poder-me salvar, aixi que tenia que anar em compte amb la gent que em relaccionava.

dijous, 18 de novembre del 2010

El retorn a casa


Vam anar cap el port, ja que en KiKí tenia que partir a un altre destí, això va fer possarnos molt trisitos, ja que potser no ens tornariem a veure. De sobte, vam sentir el carter. Ens vam acostar i el carter, ens va donar una carta per en Pio-Pio. En obrir-la vam poder descobrir que aquella carta havia estat enviada per la seva mare, ja que el tiet d'en Pio-Pio havia aconseguit una feina per a ell.
Vam posar-no's el casca, vam agafar la bicicleta i vam partir cap el nostre destí. Em sentia feliç, ja que tonarva cap a casa, a veure la mare i el cosí.
A mitja nit, el Pio-Pio hi jo ems vam dir adeú. Jo, estava molt trist, ja que tots dos haviem passant grans aventures, un al costat de l'altre. Al sortir per la porta, li vaig donar el meu móbil a en Pio-Pio, aixì un dia podiem quedar per pendre alguna cosa. El meu móbil era: 666909432.
Aquella nit, segurament va ser molt d'ura per en Pio-Pio, però per a mi també. Vaig pasar la nit al càrrer, al costat d'una caixa de cartó. Al matí següent, vaig marxar cap a casa del cosí, on estaven la mare i el cosí. Els segons es feien minuts, els minuts es feien hores, les hores es feien dies... Però finalment vaig arribar, per fi! Havia arribat el moment del retorn!

Vaig entrar per la porta, vaig veure a la mare i al cosí. Em vaig posar a cridar i vaig començar a recordar totes les aventures vivides. Vaig trucar a en Pio-Pio per comunicar-li la noticia. Vam fer el reportatge, el cual només enrocordo d'un parell de paraules: Pio-Pio, Tv4 i França.

FI

dimecres, 17 de novembre del 2010

Entrevista

Entrevistem al Sergi Vega


1. Quin es el teu hobby preferit?

El meu hobby preferit es jugar a l'Imperium.


2. Cuantes hores dediques a veure la televisió cada dia?

Dedico 5 hores diaries a la tele.


3. Quantes d'aquestes 5 hores les dediques a veure el Sálvame?

Dedico 2 hores diaries per veure el Sálvame.


4. Fas alguna activitat extraescolar?

No, actualment no.


5. Sabries dir-me 5 paraules en anglés?

Si, dirty, oven, hello, washing machine and red.


6. Has pensat alguna vegada de fer esport després de classe?

Si, desde primer fins a tercer he fet fútbol.


7. Quina es la teva assignatura preferida?

La meva assignatura preferida és educació física.


8. A qui admires?

Jo, admiro a la Soraya.


9. T'agradaria assistir a Eurovisión?

Si, m'estic plantejant presentar-me.


10. T'agradaria assistir de públic a Sálvame?

No, perqué si no, em posso en contra de la Bélen Esteban.


11. El teu esport preferit?

El meu esport preferit es el fútbol.


12. Que odies?

Odio els exàmens


13. La paraula que més t'agradi del anglés?

Oven


14. La Pél.licula que més t'agrada?

Disaster Movie


15. De gran voldries ser?

Presentador del temps.

dilluns, 15 de novembre del 2010

Preparem l'entrevista



NegretaVíctor Álvarez.
1. Com et sents saben que la teva hípica és de les més importants de tota Espanya?
2. Havies pensat alguna vegada de que arribaries tant adalt?
3. Quants cavalls hi han actualment a la C.A.V.A ( centro de adiestramiento Víctor Álvarez) ?
4. Quants cavalls has arrivat a montar en un dia?
5. Com et sents saben que els teus fills han estat campions d'Espanya?
6. Com et vas sentir la primera vegada que vas participar en el campionat d'Espanya?
7. Penses en participar aquet any, en el campionat de Espanya Absolut amb el Curioso XXV de la escalera JL?
8. Has pensat alguna vegada que faríes si no tinguessis la teva hípica?
9. Que fas dessprés de montar?
10. Alguna vegada has pensat que tú, també podries anar als jocs olímpics?
11. Que vas pensar quan et van treure a en Iles?
12. Has competit alguna vegada contra la amazona Beatriz Ferrer-Salat?
13. Que et sembla la venda de Moonlands Totilas?
14. Si no taguessim tret a en Iles, segurament no haguessis comprat a Pilatos, que en creus?
15. Quina es per tu, la millor ganadería espanyola?

dimecres, 10 de novembre del 2010

L'entrevista

Analitza i comenta de quin tipus d’entrevista es tracta tenint en compte la classificació anterior. Comenta com aconsegueix el periodista despertar en nosaltres l’interès per la persona entrevistada. Raona la teva resposta.

www.lavanguardi
a.es/lacontra/lacontra.html

La entrevista de la web que he donat és de tipus noticia, ja qué l'entrevistat, ens dona imformació.
El canal es de tipus personal, ja que són obertes, amplies i penetrants. També són prou efectives.
Per la seva modalitat podem dir que és de tipus no dirigida, ja que
l'entrevistat té tota la llibertat que vulgui per dir el que ell vulgui i expressar els seus sentiments.





dilluns, 8 de novembre del 2010

Un nou poll

Vaig tornar al lloc on havia deixat a la mare. Li vaig ensenyar el paper que m'havia donat el pare. Ella em va dir que aquell paper l'havia vist en una etiqueta de roba que portava un pollastre. Jo no em creia el que em deia la meva mare, vaig mirar cap a l'esquerre i vaig veure un pont que travessava el riu. Vaig agafar la poteta de la mare i la vaig acompañar cap el pont. Em va dir que ella ja estava cansada, que no podia seguir el meu trot. Li vaig donar una abraçada i vaig marxar corrents. Vaig travessar una ronda plena de gent, i per poc em trapitxen, sort d'un pollastre que em va agafar per la poteta. Vam estar passant la estona parlant de les nostres coses, i més tard vam estar comentant la seva aventura per Italia. Posteriorment vaig comentar-li el meu problema amb el menjar, ja que no tinc aliment, i ell em va proposar menjar del seu cap si jo l'ajudava en tot el que necessites. Yo vaig acceptar. Li vaig explicar que tenia que anar a buscar a la mare, per dir-li que vingués amb mi, per poder sobreviure. Vaig travessar un altre cop la ronda, i vaig anar al lloc on havia deixat a la mare. Vaig mirar als dos costats però no la vaig veure pas, aixi que vaig decidir fer tot el recurregut que haviam fet per París. Vaig estar una bona estona buscant-la però res, aixó va fer possar-me trist i pensar que l'havian raptat. De cop i volta vaig pensar que potser, el poll, el cual havia trobat abans, ell, podia haver raptat a la mare. Però que podia fer? Vaig tornar al lloc on abans havia trobat el poll. Vaig veure a la mare i al poll junts. Vaig preguntar-li si el coneixia, ella em va dir que era el seu cosí, i que treballa de lladre. Li vaig preguntar si volia venir amb mi però em va contestar que ella estava bé amb el seu cosí. Me'n vaig anar i vaig tornar al lloc on havia trobat al pollastre.
S'havia que dintre de poc m'esperava una altre aventura!

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Diferents formats i usos del reportatge

1. Mira un reportatge televisiu del tema que t'interessi. Determina de quin tipus de reportatge es tracta  i analitza’n les característiques. Indica en el teu comentari l'enllaç al reportatge analitzat.
El reportatge que he vist jo, es de tipus tèmatic- programa de televisió, conegut més amb el nom de documental. El documental que jo he vist, tracta d'Altafulla, una ciutat important a Tarragona. El programa que ha fet el documental, s'anomena quin país! i el seu objectiu es fer coneixer a la gent, caracteristiques d'altres pobles o ciutats que es toben a Catalunya. El reportatge d'altafulla, el presentador, ens presenta la ciutat escollida i ens explica mitjançant entrevistes i informació els diferents racons de la ciutat.
El video s'ha trobat en aquest URL: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=47746

Dunes vestides de lliris de mar

1.Digues de quin tipus és el següent reportatge. Raona la teva resposta.

El reportatge anterior es de tipus interpretatiu , ja que inclou l' informació i mostra la seva opinió. A part ens dona informació sobre fets que es poden realitzar a les platges i informació característica dels lliris, també s'especifica a on els podem trobar. També ens fa com una mena d' introducció com mig literària al text que després es donarà a conèixer.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Pautes per elaborar un article d'opinió

1. Redacta un article d'opinió.
La venta de Moorlands Totilas.
Tots sabem que el món del cavall es basa en la compra- venda d'aquests animals, i fins i tot algunes vendes ens deixen impressionats. Fa exactament una setmana, Edward Gal a venut al millor cavall del món a Paul Shockemhöle. Crec que la venda de Totilas repercuteix molt al progrés del cavall, ja que actualment Totilas havia millorat molt i era un cavall de 10. Les seves notes en els concursos eren espectaculars i tothom aclamava el seu nom. Ara en Totilas l’utilitzaran o per la cria o per l'equip alemany de doma clàssica. Crec que utilitzar-lo per cria aniria bé ja que si el ajuntessin amb una euga de doma clàssica, els descendents serien molt bons i amb unes aptituds increïbles per fer doma clàssica. Edward Gal ara que ha perdut la seva estrella tindrà que començar de nou amb un altre cavall però crec que això no serà problema per a ell, ja que ell es fort i sap que pot, ara només falta saber que passarà en els pròxims jocs olímpics que passarà. Sortirà Edward Gal amb un cavall nou? No ho sé, no més sé que en Edward encara li queda una carta en la màniga.
2. Redacta una critica de cinema.
La critica de cine que jo faré es de la pel·lícula Súltan, el caballo del desierto. Aquesta pel·lícula està molt ben feta. Una de les coses que fallen a la pel·lícula es que es massa curta i això fa que en poc temps succeeixen moltes coses, i molt seguides, i això fa què hi hagi molta informació i l'espectador no pugui assumir tot. Una altre critica es que és veu molt que el cavall que surt ( el principal ) no es sempre el mateix, ja que es nota que l’ imitació del cavall es falsa. La noia que acompanya el cavall amb les seves aventures, representa que es una noia del sud de Aràbia, però en veritat la noia que surt en la pel·lícula es una noia americana. Crec que aquests punts s'haurien de tenir en compte en fer una altre pel·lícula ja que així sortirà millor, i l'espectador s'emocionarà més en veure la pel·lícula.

dimecres, 20 d’octubre del 2010

ANÀLISI D'UN ARTICLE D'OPINIÓ

1.    Llegeix larticle dopinió  de Josep M. Espinàs Perdonin, jo sóc de lletres i contesta les preguntes següents:
o   Quina és la tesi o tema de fons? Quins arguments utilitza Espinàs per defensar la seva tesi? Utilitza contraarguments?
Defensa que abans els estudiants estudiaven ciències i lletres. Però ara, el fet d'escollir entre una d'aquestes dos ha fet que per especialitzar-no's en una matèria després en l'altre no t’especialitzes, abans això no passava.
o   Quins elements lingüístics utilitza Espinàs per fonamentar la seva argumentació?
Ell escriu en primera persona del singular i utilitza a vegades exemples.  
                      o   A quina conclusió arriba lautor?
  La conclusió en la que ha arribat l'autor es de que la societat esta dividida en dos branques: els de ciències i els de lletres. 
2.    Busca tres articles dopinió de la premsa escrita i comenta els títols. Intenta jusficar-ne lús.
Això de l’educació ‘digital’ no queda clar…: la educació a partir dels ordinadors a els pares no els hi queda clar.
10.000 alumnes  substituiran els seus llibres de text per ordinadors: 10.000 alumnes deixaran de treballar a mà per treballar amb ordinador.
Me pagan por crear, colaborar, compartir y comunicar. : hi han oficis que son de crear col·laborar compartir i comunicar, es a dir, són treballs relacionats amb el bé comú.
3. Busca una crítica de cinema. Creus que es tracta dun article dopinió? Raona-ho.
Toy story 3
Ho han tornat a fer. Després d’un munt d’anys introduint-nos a nous móns fascinats, van decidir recuperar la seva saga originària i completar-ne la trilogia, tot un repte tenint en compte l’altíssim nivell del llistó al qual ens tenen acostumats. Però sembla que no hi ha repte que es resisteixi a Pixar i el resultat ha estat un cop més per treure’s el barret. No només han aconseguit no cremar uns personatges ja coneguts (el perill més gran que corrien), sinó que els ha fet seguir una evolució natural i els han convertit en veritables clàssics cinematogràfics, en una saga que probablement serà estudiada a les assignatures d’història del cinema d’aquí 50 anys. Un any més, Pixar segueix convertint en or tot el que toca.

La pel·lícula evoluciona clarament de menys a més. Els primers minuts potser resulten un pèl previsibles i donen massa voltes sobre un plantejament que, des d’un punt de vista raonable, hauria de resoldre’s més ràpid (un noi de 17 anys no s’emporta joguines a la universitat, per favor…), però conté bons girs i algun moment de suspens ben aconseguit. Tot canvia amb l’entrada del nou espai i els nous personatges, ja que és allà on la imaginació dels creadors torna a mostrar-se en tot el seu esplendor. A partir d’aquí, Toy Story 3 avança sense parar a un ritme trepidant i deixant diverses perles per emmarcar. La caracterització dels nous personatges, molt més complexa del que sembla en un principi, es combina amb la maduresa dels que ja coneixem i, un cop més, la convivència entre elles resulta ser totalment humana, amb els pros i contres que això comporta.

Realment, crec que Toy Story 3 és la més humana de la trilogia, i també la més obscura. Parteix d’uns personatges preocupats pel seu destí, espantats pel canvi que afronten i amb ganes de sortir endavant de la millor forma possible. Més endavant, els sentiments de cadascú juguen un paper clau, fins i tot n’hi ha que conserven traumes del seu passat. I el més fort és que no deixen de ser joguines, però t’ho creus i ho perceps com si veritablement fossin persones. En aquest sentit, és magistral certa historieta que s’explica a meitat de pel·lícula. A tot això, s’uneixen una colla de gags genials i descollonants, alguns d’ells amb clares referències a les dues pel·lícules anteriors de la saga, les quals és important haver vist si es vol captar-ho tot. D’altra banda, la capacitat d’introduir noves joguines que realment aportin una nova personalitat a la saga és admirable, i més tenint en compte que sempre es juga amb les característiques de la joguina de veritat.

Tot i que els creadors es treuen de la màniga certes llicències (perdonades) per sortir-se’n d’algunes situacions, la qualitat de les escenes d’acció, intriga i èpica és també per treure’s el barret. El moment àlgid del film genera més tensió que moltes pelis d’acció real d’aquest gènere. A nivell visual, l’evolució és la justa per mantenir-se fidels a l’estil de la saga, un gran encert segons la meva opinió, però incorpora la novetat del 3D. Tot i que segueixo sent força contrari a posar-me les ulleres per anar al cinema, s’ha de dir que la cosa millora clarament en films d’animació, però dubto molt que veure-la en 2D suposi una diferència suficient com per pagar 3 euros més per l’entrada. En tot cas, si per alguna cosa destaca Toy Story 3 no és per l’efecte del 3D, tot i que el disseny i realisme dels entorns són, un cop més, espectaculars, sinó pel seu contingut i per totes les sensacions que genera a l’espectador.

El més emotiu s’ho reserva, com és lògic, pel final. Sembla mentida com un grapat de joguines de plàstic poden tocar-nos la fibra d’aquesta manera. D’acord que la intencionalitat del film és descarada durant aquests instants, però és que ho fan molt bé. En el fons, Pixar fa un gran homenatge a tota la trilogia, a la que l’ha portat on és ara, i és aquí quan ens adonem del que deia al principi, que aquests personatges quedaran per sempre. No és segur que la saga s’acabi aquí, però sí que hi ha la percepció que, com a mínim, s’acaba un cicle. Esperem que tots els cicles tinguin el mateix èxit, perquè Pixar té en marxa dues seqüeles més, Cars 2 (2011) i Monstruos S.A. 2 (2012). Personalment, prefereixo films originals, però ja han demostrat que fins i tot amb les seqüeles són uns mestres i que no comencen un projecte si darrere no hi ha un guió amb uns mínims estrictes de qualitat. L’últim exemple que ho demostra és a la cartellera, així que jo no me’l perdria.
Les critiques de cine són articles d'opinió, ja que el crític fa una critica sobre una pel·lícula, i dona el seu punt de vista.

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Noves dificultats

Vam decidir seguir buscant un cap d'un nen petit, per poder alimentar-no's una mica. El pare estava molt afeblit, ja que feia molt que no menjava res, en canvi, la mare i jo encara ens aguantàvem de peus.
El pare finalment va caure, i es va quedar estes a terra, em va dir que m'ha apropés. Em va agafar la poteta, i em va donar un paper, em va dir, que aquest paper se'l havia trobat només arribar a París, també em va dir que no li donés a ningú, sobretot a cap poll que volgués ser el meu amic. Finalment va morir.
Vaig agafar el paper, em vaig mirar, el vaig intentar desxifrar, però era impossible. Vaig mirar al meu voltant, i vaig fer un crit, havia acabat de passar una persona amb una disfressa. No sabia ben bé que era aquella persona, però vaig pensar que la seva sang seria molt bona. Vaig agafar la poteta de la mare i va'm marxar a per aquell cap. La seva sang seguia estan fastigosa, però ens servia com a mínim per poder-nos alimentar una mica. Vam anar a seure a una vorera del carrer, i vaig notar que algú em tocava el paper que m'havia donat el pare. Em va donar el pare, em vaig girar i vaig veure un poll molt lleig agafant-me el paper. Em vaig aixecar de cop, i vaig anar corrents darrere d'ell, metres escoltava els crits de la mare. No vaig fer cas al que em deia, i vaig seguir corrents fins que el vaig atrapar. Li vaig treure el paper i li vaig donar una patada i posteriorment se'n va anar corrents. Pensava que no el tornaria a veure, però una part de mi em deia que ens tornaríem a veure. On? Quan? Tot això o decidirà el destí.

dimecres, 13 d’octubre del 2010

ESTRUCTURA, PAUTES I RECURSOS PER A L'ELABORACIÓ D'UNA NOTÍCIA

"Com es fa una notícia"
Es necessiten 153 persones per fer el diari desde l'administració fins els repartidors dels diaris. Cada persona té una feina encomanada per poder realitzar el diari. .
En la redacció es recullen les notícies enviades o buscades per ells. Posteriorment es seleccionen les notícies i abans d'escriure-les al diari hi ha una secció d'emarquetació. En investigació el periodista investiga el lloc dels fets. El redactor escriu tot el que ha cercat i ha trobat. els correctors corregeixen les noticies trobades. Abans de ser enviades als tallers gràfics s'ha de corregir per enviar els diaris a la rotativa.
El diari surt cada dia al carrer, i mentres tant els redactors van buscant, els fotògrafs treballant i els tècnics posant a punt la rotativa.


"Els informatius"
1. Comenta la frase: "La informació és un dels puntals bàsics de la democràcia..."
Per conèixer la democràcia necessitem informació per poder-la entendre-la i poder opinar sobre ella.
2. Quina funció tenen els elements visuals i sonors en un informatiu?
Fer que l'espectador que es vol informar sobre el que passa al món ho entengui millor i no sigui tant pesat, poder posar imatges ajuda a la comprensió. També es diferent quan passa una desgracia i tu poses una foto de la desgracia que quan poses gent rica als que no els ha passat res.
3. Quina funció té el presentador d'un informatiu?
Informar i explicar les noticies.
4. "Un informatiu ha de tenir ritme". Raona-ho.
Un informatiu ha de tenir ritme perquè si no, els informatius són molt avorrits i l'espectador al final ja no poden més i cabien de canal.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Anàlisi d'una foto de premsa

Ara analitzaré una fotografia que sortia en un diari francés:
- On s'ha situat el fotògraf? El fotògraf esta aprop de les persones que fugen de l'incendi. Però es troba lluny del foc i del cementiri que es troba al fons de la foto. La seva intenció es fer una doble lectura, ja que sembla que una llum il.lumini el cementiri, però les persones fugen. En veritat les persones no fugen del cementiri, si no del foc que es troba darrere del cementiri.

-És una fotografia en color o blanc i negre? La foto és en color. Predominen els colors càlids. Hi ha contrast, perque el blanc resalta molt en la fotografia, i el taronja del fons també.
-Quin tipus de pla ha triat? Ha triat un pla general. Amb el pla general ha aconseguit que es vegin els nois que fugen del foc.Hi ha mes pes en la part central i en la esquerre. Utilitza la llum natural i que fa resaltar molt el foc del fons.
-Si hi ha personatges, què expressen? Expressen por, ja que hi ha foc. però si ens fixem molt, podem veure anant cap a l'esglesia un home.
-Quines sensacions tens en veure la imatge? Hi ha algun element que et cridi especialment l’atenció? El foc arriba al cementiri, aixó és el que més em crida l'atenció. Les sensacions que produeixen són de fugir de la mort. 
Què interpretes que està passant? I quina intenció creus que té el fotògraf en recollir-ho, informar sobre allò o ens vol trametre algun altre significat? El que interpreto es que hi ha un incendi i s'ha de fugir. Ens vol transmetre que la gent fuig del cementiri, però no es veritat. Fugen del foc. 
-Canvia el significat de la imatge el titular que l’acompanya? Si, perque t'esta dient que fugen de l'infern. 
- Busca un títol a la imatge diferent al proposat. Fugint de la mort.

dilluns, 27 de setembre del 2010

ANÀLISI DE LA PORTADA D'UN DIARI



 



Nom de la publicació:

La capçalera o “manxeta”:
Què evoca el nom del diari? La Vanguardia
Data del diari: 27 de setembre del 2010
Any de la primera publicació: 1881
Zona de difusió: Espanya

Els titulars:
Quins són els titulars? Zapatero emplaza a los sindicatos a pactar las pensiones.
A quina secció del diari fan referència? Nacional
Quin espai ocupen dins de la portada? A la part central, a l'esquerre.
Són titulars informatius o bé incitatius? Informatius
Quantes informacions es donen a la portada? Surten 5 titulars de noticies, i dos anuncis.
Quina mida tenen els titulars? Són grans i en negreta.
Hi ha titulars a tota pàgina? No, perque també hi han fotos i un anunci.
Hi ha notícies que s’inicien a la portada i continuen a l’interior? De quina/es seccions? No

El sumari:
En la portada, hi ha el sumari? Si
Les fotos:
Quantes n’hi ha? 3
Quina mida ocupen dins de la portada? Hi ha una petita adalt, la més gran al centre de la portada i una altre més petita abaix.
A quins temes fan referència? Als esports, a la politica i a una entrevista
Descriu les imatges i explica què evoquen: el Fernando Alonso content de haver guanyat una carrera, el president Hugo Chávez aixecant el braç, i un escriptor amb el seu llibre.
Què descriu el peu de la/les fotos? A la primera nop hi ha peu de foto. La segona, la del president, posa: Ha copado la campaña pese a que la oposición participa esta vez. Ayer botó vistiendo el chándal con los colores de la patria. El dedo, aun manchado despues de votar. En la tercera foto no hi ha peu de foto, però tenim un comentari que es menciona a la notícia.
Hi ha publicitat a la portada? Si n’hi ha, de quins productes? De una cassola i d'una immobiliaria
En quantes columnes està organitzada la portada? En dues columnes
Quin és el sentit de la lectura? La politica i la religió.
A partir de l’observació de la portada, explica a quin tipus de públic creus que va adreçat i si es pot deduir la tendència política del diari.
No es pot deduir la tendencia politica del diari. Aquest diari va adreçat als grans de les families.

dimecres, 22 de setembre del 2010

La fugida

Vam anar cap al riu Rhin, i vam veure que pasaba un vaixell de paper, vam mirar el riu, i vam veure un nen petit, fent vaixells de paper. Però aquells vaixells tenien una caracteristica especial, dintre d'ells anava un soldadet de color verd. El nen anava llençant els seus soldadets, ja que segons el seus amics, la seva infantesa havia acabat definitivament. Nosaltres, com a bons polls, vam pujar al vaixell, i vam treure un soldadet, i entre els 3, vam portar-lo fins al nen. Ell, es va quedar sorprès, va veure que el seu soldadet preferit havia tornat a ell. El va agafar, el va tocar i se'l va apropar al pit fent un gran somriure. Nosaltres vam aconseguir agafar un vaixell de paper i marxar lluny d'aquella ciutat.
El viatge va ser molt mogut, ja que feia un munt de vent i el vaixell es movia molt, fins i tot, un cop, vam estar a punt de bolcar per culpa meva, ja que m'havia arrepenjat a la paret del vaixell. Finalment, no sé com vam arribar a París, ohlalala! Era increible aquella ciutat, tota plena de llums, gent divertida, nens feliços menjat gelats... Tot era meravellós en aquella ciutat, però continuarem en el pròxim capítol. Però no tot és meravellós en aquesta vida, no teniem menjar i teniem molta gana. Vam baixar del vaixell i vam anar a un cap d'una noia que passava despistada pel carrer. Quan vaig probar la sang, i em vaig posar a tossir, estaba fastigosa. Vam decidir anar a fer un tour per la ciutat aviam si vèiem algun cap més suculent.

La vida d'un poll

Hola, em dic Wembley, i sóc un poll. Vaig néixer fa un parell de dies d’un ou, com fan tots els polls. Quan vaig néixer, la meva mare i el meu pare van pensar que havia nascut mort, ja que no em movia. Tot va ser una falsa alarma, no em movia perquè estava massa gras, era com una boleta de greix. Els meus pares es diuen Mily i Jacob, i tenen 3 setmanes. La vida dels polls és molt curta i per poc que us sembli, tres setmanes són com 36 anys humans. Jo tinc molts germans, però no me'n recordo de tots els noms, només me'n recordo del meu nom i del dels meus pares, ja que tinc memòria de peix.  Vivim en els caps de les nenes que tenen el cabell net. Ens agrada molt que la nostra caseta estigui ben neta i cuidada.
Últimament, molts dels meus germans han mort, ja que han tret  un shampoo per matar-nos. És increïble! Volen que s'acabi l’espècie?? Me'n vaig! A on?, no ho sé, tot es sabrà sobre la marxa. El camí és llarg i haig d'estar preparat, prendré una mica de suc de sang abans de marxar. Me'n vaig amb els pares a buscar un altre cap on poder residir.

dimecres, 15 de setembre del 2010

Contaminación del aire en Madrid

Madrid, es una ciudad muy contaminante. Hemos estado en la Estación de Luca, donde se registran los valores más altos de contaminación en partículas de suspensión. La Estación de Luca, se encuentra a unos escasos 5 metros de un parque infantil, donde van los más pequeños de las familias a jugar. Uno de los puntos más significativos de la contaminación son los vehículos. El intenso tráfico de cada día hace que haya unos valores de contaminación muy altos. En cuanto ha partículas, justamente, es el doble que en las estaciones de Alemania, en la cual esta situada la estación donde se registran los valores mas altos, es la estación de Laisit.
En España, en 137 días ha sido superados los valores que exige la directiva respecto a partículas de suspensión. Actualmente, se han hecho túneles y carreteras para mejorar la circulación del trafico y de esa manera el número de coches aumenta. Las mejoras tecnológicas que se puedan producir en los vehículos tampoco se reflejan. Para terminar la noticia, quiero reflejar una frase que nos hará pensar a todos: Cada año aumenta el nivel de contaminación respecto a los años anteriores.

dilluns, 13 de setembre del 2010

Com redactar una noticia?

1. L'essencial: Si pot ser, la noticia no ha d'ocupar més d'un foli, el titular ha de concretar de que tracta la noticia que llegirem,hem de respondre sempre en el primer paràgraf les "5W", hem d'utilitzar el present o el futur; mai el passat o el passiu, no s'ha de mentir quan escrius una noticia i acaba-la afegint informació per poder contactar amb el escriptor si fa falta.


2. El que es pot fer: sempre s'han de respondre les "5W"; tal i com s'ha anunciat abans, perquè la teva noticia es diferent de les de mes, incloure la declaració d'algun expert sobre el tema que hem donat a tractar, incloure alguna declaració d'algun client afectat i contestar les preguntes que faries si fossis un lector.

3. El que no es pot fer: no publicar publicitat "pura i dura", no fer faltes d'ortografia, no escriure mentides en la noticia, no escriure els números al final de la pagina i no anar-se per les branques.

4. Quan fer-ho? en el llançament d'un nou producte, una millora en la qualitat, quan obté un premi, un reconeixement, quan hi ha rebaixes o descomptes.

dijous, 9 de setembre del 2010

La Noticia, les "5W"

Aquest, és el segon treball d'aquesta optativa, el qual consisteix en trobar les "5W" en una noticia.
La pàgina web que dono a continuació, és  la que correspon al lloc on he trobat la noticia: http://www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20100909/54001609605/al-menos-quince-muertos-en-un-atentado-suicida-en-osetia-del-norte.html
El titol de la noticia es: Com a mínim, quinze morts en un atentat suicida a Osetia del Nord.
What? Que? Hi ha hagut com a mínim quinze morts en un atentat suicida.
Who? Qui? Un terrorista suicida.
When? Quan? El dia 9 de setembre del 2010.
Where? On? Ha passat a Osetia del Nord ( Russia )
Why? Per qué? ______
How? Com? El terrorista suicida es va aproximar a l'entrada d'un mercat amb un cotxe ( un Volga -3102) que portava explosius a dins.

Presentació del blog

Aquest es el meu blog, hem dic Montse. Aquest blog l'he creat per poder publicar totes les activitats que s'han de fer en aquesta optativa.
Espero que os agradin els treballs.