La fugida

Vam anar cap al riu Rhin, i vam veure que pasaba un vaixell de paper, vam mirar el riu, i vam veure un nen petit, fent vaixells de paper. Però aquells vaixells tenien una caracteristica especial, dintre d'ells anava un soldadet de color verd. El nen anava llençant els seus soldadets, ja que segons el seus amics, la seva infantesa havia acabat definitivament. Nosaltres, com a bons polls, vam pujar al vaixell, i vam treure un soldadet, i entre els 3, vam portar-lo fins al nen. Ell, es va quedar sorprès, va veure que el seu soldadet preferit havia tornat a ell. El va agafar, el va tocar i se'l va apropar al pit fent un gran somriure. Nosaltres vam aconseguir agafar un vaixell de paper i marxar lluny d'aquella ciutat.
El viatge va ser molt mogut, ja que feia un munt de vent i el vaixell es movia molt, fins i tot, un cop, vam estar a punt de bolcar per culpa meva, ja que m'havia arrepenjat a la paret del vaixell. Finalment, no sé com vam arribar a París, ohlalala! Era increible aquella ciutat, tota plena de llums, gent divertida, nens feliços menjat gelats... Tot era meravellós en aquella ciutat, però continuarem en el pròxim capítol. Però no tot és meravellós en aquesta vida, no teniem menjar i teniem molta gana. Vam baixar del vaixell i vam anar a un cap d'una noia que passava despistada pel carrer. Quan vaig probar la sang, i em vaig posar a tossir, estaba fastigosa. Vam decidir anar a fer un tour per la ciutat aviam si vèiem algun cap més suculent.