El retorn a casa

Vam anar cap el port, ja que en KiKí tenia que partir a un altre destí, això va fer possarnos molt trisitos, ja que potser no ens tornariem a veure. De sobte, vam sentir el carter. Ens vam acostar i el carter, ens va donar una carta per en Pio-Pio. En obrir-la vam poder descobrir que aquella carta havia estat enviada per la seva mare, ja que el tiet d'en Pio-Pio havia aconseguit una feina per a ell.
Vam posar-no's el casca, vam agafar la bicicleta i vam partir cap el nostre destí. Em sentia feliç, ja que tonarva cap a casa, a veure la mare i el cosí.
A mitja nit, el Pio-Pio hi jo ems vam dir adeú. Jo, estava molt trist, ja que tots dos haviem passant grans aventures, un al costat de l'altre. Al sortir per la porta, li vaig donar el meu móbil a en Pio-Pio, aixì un dia podiem quedar per pendre alguna cosa. El meu móbil era: 666909432.
Aquella nit, segurament va ser molt d'ura per en Pio-Pio, però per a mi també. Vaig pasar la nit al càrrer, al costat d'una caixa de cartó. Al matí següent, vaig marxar cap a casa del cosí, on estaven la mare i el cosí. Els segons es feien minuts, els minuts es feien hores, les hores es feien dies... Però finalment vaig arribar, per fi! Havia arribat el moment del retorn!

Vaig entrar per la porta, vaig veure a la mare i al cosí. Em vaig posar a cridar i vaig començar a recordar totes les aventures vivides. Vaig trucar a en Pio-Pio per comunicar-li la noticia. Vam fer el reportatge, el cual només enrocordo d'un parell de paraules: Pio-Pio, Tv4 i França.

FI