dimecres, 24 de novembre del 2010

Posant Seny

Al matí següent, vaig preparar l'esmorzar a en Pio-Pio, li vaig fer pinso amb amanida, ja que sé que li encanta. Al acabar de preparar l'esmorar vaig fer la bogada, li vaig rentar tota la roba que tenia davant del seu llit.Posteriorment, vaig planxar la seva jaqueta. Per poder realitzar la meva tasca, em va donar unes mini-planxes les quals me les tenia que posar als peus. Semblava que fes esquí! Era tot tant divertit fins que em vaig caure de cap i em vaig fer mal. De cop i volta va entrar una ràfega de vent, la qual em va esclafar contra la paret. Vaig notar que algú em clavaba les ungles contra la meva panxa. Vaig mirar cap a baix i vaig veure que estava volant per sobre de París. Vaig veure com en Pio-Pio agafava la seva bicicleta atrotinada, i començava a córrer, darrere nostre. No m'ho podia creure! Allò era de lo més divertit! M'entres l'ocell s'em emportava a no se on, jo anava cantant la Macarena. M'entres anava cantant, anava pensant que cap amic hauria agafat la seva bicicleta i hagués fet tants quilometres per poder ajudar-me. Això feia sentir-me bé, ja que joi no havia de pedalejar, ni res, Un cop arribatal nostre destí vaig veure una noia amb el seu centaure. En Pio-Pio ja no estava per aquests trots, aixi que si un altre dia em raptessin, segurament no hi vindria per poder-me salvar, aixi que tenia que anar em compte amb la gent que em relaccionava.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada