Sempre he somiat ser un súperheroi. De petita volia ser un teletubbie. M’imaginava disparant amb la meva súper antena de color vermell. Sempre feia veure que el sol, el qual sortia als dibuixos animats, era un espia de les Seccions Solars Del Sistema Solar. La meva missió era matar-lo, perquè així tots els teletubbies viuríem en pau.
Una gran amiga era la tubbiespiradora, la qual era el meu mitjà de transport. M’hi pujava a sobre, feia força amb les cames, i la tubiespiradora és posava en marxa.
El meu principal aliment era la tubicrema. Aquesta deliciosa substància era de color rosa, i si un dia no tenia gana, li donava a la tubiespiradora, ella sempre es menjava tot el que jo no volia. Eren imbatibles, genials, fins i tot, els millors. Tothom ens admirava. Tot això era ficció, però des de que m’aixecava del llit, fins que m’anava a dormir, era un gran súperheroi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada