Feliç aniversari! Això es el que va escoltar quan va bufar les espelmes. Era feliç, era el seu desè aniversari que passava amb la família. Quan va acabar de menjar el pastís es va dirigir cap a la petita saleta del menjador, on li esperaven tots els regals. Va començar per obrir el més gran, era una cuineta, amb la qual podria estar-s’hi hores i hores jugant. Després va obrir el mitjà, era una caixa de música amb un munt de collarets i polseres. Finalment, va obrir el més petit, era un joc de cavalls per l’ordinador.
Quant va acabar d’obrir tots els regals, es va dirigir on estava l’avia, i li va preguntar per el seu regal. L’avia va contestar:
El meu regal és que tots estem bé de salut, units, i ens estimem.
La nena la va mirar amb una cara rara, i es va enfadar amb ella, però l’avia li va dir:
No es més ric el que més té, si no el que menys necessita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada