Vam decidir seguir buscant un cap d'un nen petit, per poder alimentar-no's una mica. El pare estava molt afeblit, ja que feia molt que no menjava res, en canvi, la mare i jo encara ens aguantàvem de peus.
El pare finalment va caure, i es va quedar estes a terra, em va dir que m'ha apropés. Em va agafar la poteta, i em va donar un paper, em va dir, que aquest paper se'l havia trobat només arribar a París, també em va dir que no li donés a ningú, sobretot a cap poll que volgués ser el meu amic. Finalment va morir.
Vaig agafar el paper, em vaig mirar, el vaig intentar desxifrar, però era impossible. Vaig mirar al meu voltant, i vaig fer un crit, havia acabat de passar una persona amb una disfressa. No sabia ben bé que era aquella persona, però vaig pensar que la seva sang seria molt bona. Vaig agafar la poteta de la mare i va'm marxar a per aquell cap. La seva sang seguia estan fastigosa, però ens servia com a mínim per poder-nos alimentar una mica. Vam anar a seure a una vorera del carrer, i vaig notar que algú em tocava el paper que m'havia donat el pare. Em va donar el pare, em vaig girar i vaig veure un poll molt lleig agafant-me el paper. Em vaig aixecar de cop, i vaig anar corrents darrere d'ell, metres escoltava els crits de la mare. No vaig fer cas al que em deia, i vaig seguir corrents fins que el vaig atrapar. Li vaig treure el paper i li vaig donar una patada i posteriorment se'n va anar corrents. Pensava que no el tornaria a veure, però una part de mi em deia que ens tornaríem a veure. On? Quan? Tot això o decidirà el destí.
